Se realizan las II jornadas contra la gordofobia y las violencias estéticas contra las mujeres y diversidades. Hablamos con sandra gonfaus, la periodista, docente e investigadora que promueve este encuentro este 26 y 27 de abril en barcelona. Será en la Lleialtat Santsenca (Metro plaza de Sants) y hay transmision en directo vía stremaing PINCHAR AQUI
¿qui ès? És una forma estructural i sistèmica de discriminació social basada en l’estètica i la corporalitat que oprimeix a les persones grasses i privilegia els cossos que no ho són, imposant un ideal de bellesa que resulta una eina de control i exclusió social, especialment per a les dones i els gèneres dissidents.Ara és el moment d’afrontar aquesta realitat.
Amb orgull, presentem les II Jornades contra la Grassofòbia i la Violència Estètica, un espai dedicat a la rebel·lió i la reflexió col·lectiva que, en aquesta edició, vol fer un abordatge interseccional i establir vincles i aliances amb altres lluites. Us convidem a unir-vos-hi, compartir les vostres experiències i trencar amb els estereotips que ens oprimeixen. Estem construint una societat que celebra la diversitat corporal i de gènere. És temps de llibertat i solidaritat.
Amb aquesta crida, aspirem a una societat on tots els cossos siguin respectats pel que són, sense judicis ni imposicions externes. Obrim les portes a una nova era on cada persona pugui expressar-se autènticament sense por ni discriminació. Demanem un canvi radical en la percepció i tracte dels cossos, i desafiem la pressió estètica imposada per un sistema masclista, heterosexista, racista i classista. Només mitjançant el reconeixement i la celebració de la diversitat aconseguirem una societat més justa i inclusiva. Visualitzem un horitzó on cada persona pugui viure sense por, amb dignitat i amb el reconeixement ple de la seva pròpia bellesa.
Aquestes Jornades son una iniciativa de la comunicadora, professora i activista Sandra Gonfaus, promoguda per la cooperativa cultural i educativa Trama amb la col·laboració de
La Lleialtat Santsenca i el suport del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya i l’Àrea de Drets Socials, Cultura, Educació i Cicles de Vida de l’Ajuntament de Barcelona.
Crear consciència sobre les discriminacions que impacten els cossos grassos en tots els àmbits socials, reconeixent la seva naturalesa estructural i sistèmica. Aquesta discriminació es manifesta de manera automàtica, normalitzada i sense ser qüestionada, estant present a tot arreu.
Desmuntar els discursos discriminatoris i els mites relacionats amb la grassor en l’àmbit mèdic, col·laborant en la implementació de mesures que facin aquests espais més accessibles i inclusius per a tota diversitat corporal. Això inclourà la incorporació de testimonis vivencials i la participació d’especialistes en nutrició i psicologia per aprofundir en la comprensió i promoció d’un tracte respectuós i equitatiu en aquest context.
Fomentar la recerca individual i col·lectiva d’eines que permetin a les participants transcendir els cànons de bellesa imposats, iniciant així el camí cap a la reconciliació amb els seus cossos i qualitats.
Posar damunt la taula debats sobre grassofòbia que han estat tabú al llarg dels anys (grassofòbia en l’àmbit familiar, grassor en la criança…).
Abordar, des d’una perspectiva interseccional, els cànons estèticsi corporals i la violència que generen com a eix de discriminació dins d’un sistema múltiple d’opressions, tot aprofundint en la relació de la grassofòbia amb altres eixos de privilegi i exclusió com són el gènere, l’heterosexisme, el racisme, l’edatisme o el classisme.
Crear un espai segur per al diàleg i la sororitat, afavorint la comprensió i el suport mutu.
Promoure la inclusió mitjançant la creació d’un entorn dinàmic on es fomenti l’acceptació corporal, es desafiïn els estereotips i es cultivi la confiança a través de l’educació en salut i la diversió.
Programa
Divendres 26 d’abril
▶ 16.00 a 16.30h. Presentació de les Jornades
A càrrec de Sandra Gonfaus de la cooperativa Trama.
▶ 16.30 a 17.30h. Ponència Grassofòbia amb amor:
A càrrec de Itsaso F. Idigoras (La Grieta)
▶ 17.30 a 18.00h. Descans
▶ 18.00 a 19.00h. Taula rodona sobre grassofòbia intergeneracional:
Hi participen Anaïs Muniesa, Lourdes Sol, Carlota Monje
i modera Sandra Gonfaus de la cooperativa Trama.
▶ 19.00 a 20.00h. Taula rodona sobre grassofòbia médica:
Hi participen Arantza Muñoz, Ingrid Lázaro, Ariadna Diaz,
Naïma Busquets, Àssia Gil i modera Sandra Gonfaus de
la cooperativa Trama.
Dissabte 27 d’abril
▶ 10.30 a 11.30h Ponència Grassofòbia i interseccionalitat:
A càrrec de Magdalena Piñeyro.
▶ 11.30 a 12.30h Presentació Pla contra la Pressió Estètica:
A càrrec de l’ICD.
▶ 12.30 a 13.00h Descans
▶ 13.00 a 14.00h Ponència Grassor i racisme:
A càrrec de Tatiana Romero.
▶ 14.00 a 15.30h Dinar de sororitat amb Fira Gorda.
Tarda
▶ 15.30 a 16.30h Taula rodona sobre grassor i exclusió social:
A càrrec de Paloma Navarro, Fátima González i Rut Navarro,
del Front Valencià Antigordofòbia.
▶ 16.30 a 17.30h Taula rodona sobre grassofòbia i gènere:
Hi participen Tess Hache, Cristina Haro, Jana Comadran
i Arnau Roig.
▶ 17.30 a 18.00h Descans
▶ 18.00 a 19.00h Espectacle:
Performance Catxalot a càrrec de Pau Jimfer.
▶ 19.00 a 20.00h Espai d’intercanvi:
Modera Sandra Gonfaus de la cooperativa Trama.
*El programa es pot veure subjecte a modificacions segons la disponibilitat de les ponents.
Ponència grassofòbia i interseccionalitat:
Aquesta ponència la impartirà Magda Piñeyro i parlarà sobre les diferents interseccionalitats que travessen a la grassofòbia.
En aquesta taula rodona, explorarem com les diferents generacions podem unir-nos per lluitar contra la discriminació basada en la grassor. Analitzarem com la grassofòbia ha evolucionat amb el temps i com les veus de dones joves i grans ens poden ajudar a combatre i a comprendre millor aquesta discriminació. També parlarem de com les idees sobre el pes poden canviar al llarg del temps, destacant la importància de ser conscients de com aquestes actituds es transmeten de generació en generació. A més,
debatrem sobre com les expectatives de bellesa han afectat la percepció del cos al llarg dels anys i explorarem estratègies per construir una consciència col·lectiva i promoure el respecte entre totes les edats en la lluita contra la grassofòbia.
Conversa sobre grassor i exclusió social:
Aquest espai de discussió es concep com una oportunitat per explorar i comprendre les interseccions entre la discriminació basada en el pes, l’estratificació social i altres desigualtats generades pel sistema socioeconòmic. La discussió s’expandirà per explorar les connexions entre la grassofòbia i el sistema capitalista, analitzant com les normes de bellesa imposades per la societat poden alimentar i perpetuar la indústria de la dieta i la cosmètica, generant guanys a costa de l’autoestima de les persones i el seu benestar. A més, s’examinaran les formes en què el capitalisme pot contribuir a la marginació econòmica d’aquelles que no s’ajusten als estàndards de bellesa convencionals.
Presentació del Pla d’Acció per Combatre la Pressió Estètica 2023-2026 (Institut Català de les Dones): Segons L’Institut Català de les Dones, promotor del Pla, aquest té per objectiu donar una resposta política coordinada i transversal a la violència dels cànons estètics que produeixen i perpetuen els estereotips i les discriminacions de gènere, racials i capacitistes. El Pla inclou una seixantena d’accions, agrupades en 8 àmbits estratègics: Sensibilització; Consum, alimentació i moda; Audiovisual i publicitat; Educació; Salut i atenció especialitzada; Món laboral; Esports i Denúncia. Les accions previstes es desplegaran a partir d’ara i fins el 2026.
Taula rodona sobre grassofòbia i gènere:
En aquesta trobada, explorarem les complexitats de la intersecció entre la grassofòbia i el gènere, destacant com aquesta forma de discriminació afecta de manera significativa les dones i les persones LGBTIQA+. Aprofundirem en l’anàlisi de com les normes de bellesa de gènere i els estereotips tenen un impacte concret en la perpetuació de la grassofòbia.
Taula rodona sobre grassofòbia intergeneracional:
Ponència sobre grassori racisme:
En aquesta xerrada, analitzarem com la discriminació per la grandària corporal es connecta amb el racisme, posant de relleu com aquestes dues formes d’opressió afecten de manera desigual les persones racialitzades.
Tractarem d’entendre com els estereotips del cos es combinen amb els prejudicis racials, creant una experiència única de discriminació per a aquelles persones que es troben en la intersecció d’aquests dos eixos d’identitat.
Ponència grassofòbia amb amor:
En aquesta ponència, explorarem l’impacte profund de la grassofòbia en les dinàmiques
familiars, analitzant com els estigmes vinculats a la grandària corporal poden emergir dins del nucli familiar i influir en les relacions. A més, analitzarem estratègies per a abordar la grassofòbia dins de les famílies, promovent la comprensió i el suport mutu, i fomentant un ambient on tots els cossos siguin valorats i respectats.
Taula rodona sobre grassofòbia mèdica:
En aquesta taula rodona es realitzarà una exploració de la problemàtica de la grassofòbia
mèdica, destacant les diverses formes de violència que les pacients experimenten.
Mitjançant relats personals, s’analitzaran les maneres en què la discriminació basada en el
pes pot afectar negativament la qualitat de l’atenció mèdica i la salut global de les persones
grasses. Es desgranaran estereotips i prejudicis que porten a la negligència mèdica i a la cruel estigmatització de les diferents corporalitats grasses. Aquesta taula rodona pretén ser un espai de diàleg autèntic, on les experiències personals es compartiran obertament, posant de manifest les diverses formes en què la grassofòbia mèdica es manifesta dins del sistema de salut.
Espectacle:
Performance ‘Catxalot’: ‘Catxalot’ és una conferència performativa sobre grassofòbia i com aquesta ens pot afectar des de la infància fins a l’adultesa. A través dels ulls d’un personatge femení, vivim la soledat i l’ostracisme que se sent quan la societat t’assenyala per tenir el cos d’una certa manera i com ens afecten, fins i tot, discursos socials com la filosofia «body positive» o els cànons estètics de cada època. Amb la intenció de fer reflexionar a les assistents sobre la diversitat de cossos, la discriminació cap a les persones grasses i la pressió social des d’una mirada inclusiva de gènere, classe i racial proposem una peça escènica que va seguida d’una dinàmica/debat.
Espai d’intercanvi:
Un espai segur d’intercanvi, acollidor i lliure de judicis, on les persones poden compartir les seves experiències, reflexions i suport mutu. Aquest espai neix després de la detecció de la
seva necessitat durant les I Jornades contra la Grassofòbia i la Violència Estètica. Ofereix un refugi perquè les persones que han patit la grassofòbia trobin comunitat, comprensió i solidaritat, promovent la sanació i la fortalesa en un entorn inclusiu. Amb aquesta iniciativa, busquem donar continuïtat a la conversa i crear un lloc de trobada que respongui a les demandes i experiències emergents.
¿Quienes somos?
Magdalena Piñeyro. Uruguaiana migrada a les Illes Canàries, la Magda és llicenciada en Filosofia amb un Màster en Teoria Feminista. És la cofundadora de la plataforma Stop Gordofobia i, a més, ha escrit els llibres Stop Gordofobia y las panzas subversas i 10 gritos contra la Gordofobia.
Tatiana Romero. Migrant, lesbiana, grassa, transfeminista, barrialitzada i racialitzada, la Tatiana és llicenciada en Història amb un Màster en Història Europea del Segle XX i un altre en Història Contemporània. Entre les seves línies de recerca es troba la història social de les dones i les relacions de gènere. Història de les dissidències sexogenèriques, biopolítica i punitivisme corporal. També és cofundadora de Grup Kollontai (espai per a l’estudi de la història de les dones) i es dedica a la pedagogia antiracista a través de tallers i formacions transfeministes i antiracistes en institucions educatives i ONG. Porta més de 20 anys militant en els feminismes i fent activisme antiracista i LGBTIQA+. En últims anys, i seguint les seves referents grasses, fa activisme gras. A més, és col·laboradora de Pikara Magazine, Feminopraxis i El Salto. Recentment ha coordinat el llibre (h)amor8 gordo.
Itsaso F. Idigoras (La Grieta). Docent, tallerista en prevenció de violències en l’adolescència i activista gorda. Poeta, rapera i performer. Filla, neta, germana i tieta de famílies nombroses desestructurades atravessades per la gordofòbia. L’art, la comunicació i la pedagogia són les seves maneres de fer i desfer móns.
Arantza Muñoz. Aran és dietista, grassa, No binària i neurodivergent. Des de fa més de 5 anys treballa i divulga des d’una perspectiva antidieta i inclusiva i accessible per a tots els cossos, gèneres, identitats i sentirs. Supervivent de TCA i de l’autoodi al seu cos i la seva persona, avui treballa per instaurar, juntament amb les seves compañeres de lluita, una forma de cura basada en la compassió i la tendresa. De les seves experiències vitals neixen les seves motivacions professionals, i en l’actualitat acompanya a persones a millorar la seva relació amb el menjar, adaptant els seus coneixements a població neurodivergent i veggie.
Lourdes Sol. Perfumista de professió actualment jubilada, combina el seu temps lliure amb l’amor al teatre,les cures a la seva família, i jugar a omplir les hores del seu calendari allà on pugui aportar alguna cosa.
Anaïs Muniesa. Fotògrafa i gestora cultural de professió, gorda de corporalitat, ha treballat en diferents programes socials, ja siguin museus, centres cívics, casals d’avis o altres saraus de infants i joves. Organitzar i gestionar coses no sap si se li dóna molt bé, però li dóna la vida.
Tess Hache. (elli/ella/ell) Tècnic d’Igualtat especialitzadi en sexualitats i violències estètiques, emprenedori social amb el projecte «Corporealitats», ha publicat el fanzín Gordura y Deseo i es coautori del llibre (h)amor gordo.
Ingrid Lázaro. L’Íngrid és tècnica en dietètica i graduada en psicologia. Està especialitzada en psicologia de l’alimentació, imatge corporal i autoestima. A més, també és terapeuta EMDR amb enfocament en trauma i lligam afectiu. Certificada en Mindfulness i Mindful Eating, ajuda les dones a reconciliar-se amb el menjar, el seu cos i les seves emocions perquè puguin sentir-se poderoses.
Carlota Monje. La Carlota té 21 anys i és estudiant de Publicitat i Relacions Públiques, per això l’apassiona la comunicació i l’utilitza com a eina per a comunicar totes les seves inquietuds, sent algunes de les més grans la inclusió de cossos no normatius, el feminisme, la bona salut mental i la grassofòbia. Porta creant contingut al respecte des dels 17 anys, a Instagram i Tiktok, i aprofita cada oportunitat que té per reivindicar aquestes premisses.
Jana Comadran. La Jana és treballadora social, trans ineurodivergent de l’Associació Espectre Autista-Asperger de Catalunya. Utilitza les xarxes socials per a fer divulgació com a professional i en primera persona sobre dissidències de gènere, neurodivergències, salut mental, discapacitat i grassofòbia. A través de la divulgació d’aquests temes, posa de manifest com la manca de perspectiva de gènere incideix negativament en aquestes àrees.
Arnau Roig. Arnau Roig Mora és professor a la Universitat Pompeu Fabra i a l’Autònoma de Barcelona, on imparteix cursos sobre comunicació, gènerei sexualitat. La seva recerca es centra en les persones LGBTIQA+ i els efectes de la comunicació, en especial entre els joves i la imatge corporal. També treballa al projecte Bandada per a adolescents amb gèneres i sexualitats diverses.
Cristina Haro. Cristina Haro va començar com a model de talles grans als 16 anys. Més de 20 anys després, el modelatge segueix present en la seva vida, però més en moments puntuals, tot i que des de fa uns anys, a xarxes socials, no només comparteix temes de moda o lifestyle, sinó temes socials relacionats amb la grassofòbia i la pressió estètica.
Front Valencià. Antigordofòbia Col·lectiu de persones que pretenen lluitar contra la grassofòbia en tots els àmbits. Per a això, fan un treball d’anàlisi, recerca, formació, visibilització i proposta de solucions i alternatives, per a demostrar les opressions a les quals les persones amb cossos grassos estan sotmeses en la nostra quotidianitat, i com és possible generar entorns més amables, que són profundament necessaris. Els seus eixos d’acció es basen a oferir ajuda i suport a les persones que ho necessitin, a divulgar sobre les qüestions relatives a la grassofòbia, i a visibilitzar aquesta opressió com una qüestió política.
Pau Jimfer. Actriu i productora teatral. Cofundadora de la companyia de teatre feminista Chiti y las demás, col·laborant en peces teatrals, com a intèrpret i productora, de creació pròpia com El Matamoscas i Càmping. El 2022, es va graduar amb Pornoburka, versió de la novel·la de Brigitte Vasallo, com a treball de final de grau on la Meritxell Llort va col·laborar com a dramaturga. El novembre del 2023, va participar com a intèrpret del projecte de Lucía Miranda, El dia que vam matar els llops, sobre contes de Mercè Rodoreda, obra estrenada al Teatre Lliure de Gràcia.
Sandra Gonfaus. Graduada en Comunicació i Indústries culturals (UB) i amb un Màster en Gènere i Comunicació (UAB), la Sandra és sòcia treballadora de la cooperativa Trama i professora del Màster en Gènere i Comunicació de la UAB, on imparteix l’assignatura de Violències Estètiques i Grassofòbia. Com a dona travessada per la grassor, és activista i també imparteix tallers i investiga sobre la intersecció entre el Gènere, la Grassofòbia i les Violències Estètiques.
Naïma Busquets. La Naïma és mestra de primària i és una dona grassa. Fa xerrades de divulgació sobre què és la grassofòbia i com fer- hi front, sobre com prevenir TCA des de les aules i en entorns de criança, i sobre grassofòbia mèdica. També utilitza el teatre amateur com a plataforma per a fer reivindicacions socials.
Ariadna Diaz. L’Ariadna s’autodefineix com a Gorda, Bollera i Neurodivergent. És Integradora i Educadora Social amb menció en Infància i Adolescència, i compta amb estudis en Promoció d’Igualtat de Gènere. En l’actualitat és militant de l’assemblea de dones i identitats dissidents La Gorda a Barcelona, amb anys d’experiència com a militant dins els moviments d’esquerra i LGBTIQA+.
Àssia Gil. Dona, gran i grassa. Aquestes qualificacions en absolut representen tot el que Àssia és, encara que a vegades, per a moltes persones són el més important i l’única cosa visible, la qual cosa modifica la seva relació amb ella en funció d’aquestes paraules.
Puedes escuchar la Previa de las jornadas en femiñetas radio:
